Avui he sabut a través del blog d’en Quim Curbet que s’ha mort l’Esther Boix, pintora, nascuda a Llers, Alt Empordà, el 1923.

foto: el blog de Jordi Cervera

Ella i el seu marit, el poeta Ricard Creus, van ser els meus mestres de plàstica entre els 7 i els 12 anys, a la seva escola de tècniques d’expressió artística L’ARC, de Barcelona. Allò era molt més que una escola d’art: d’ells vaig aprendre moltíssimes més coses de les que en aquells anys vaig ser conscient: des del valor de l’activisme polític fins a la força de la simplicitat i la humiltat. Amb els anys he anat trobant professionals de camps relacionats amb la creació, que havien passat per l’ARC com a alumnes, i tot sovint hi he tingut una connexió, un “no sé què” de sensibilitat compartida, que crec –o vull creure- que ens ve dels anys passats amb en Ricard i l’Esther, pencaires de l’art. És el cas, per exemple, d’en Lluc Julià, el meu dissenyador gràfic “de capçalera” i d’aquesta mateixa web.

L’Esther, amb aquella veu tan dolça i aquell cos tan fràgil i menut, era capaç de mantenir l’harmonia (“dominar” és un terme que no fa per a ella), junt amb en Ricard, una vintena de nens i nenes amb fang, pintura, guixos i rotuladors a les mans, durant hora i mitja. Sense recórrer mai a “l’ordeno y mando”: a L’ARC tot era llibertat, sensibilitat i responsabilitat. Ells mateixos ho expliquen en aquesta entrevista de fa 25 anys a TV3, amb l’Espinàs (a partir del minut 35).

Ara que sóc adult, i pare, me n’adono de com va ser d’important i valuosa (i d’agraïr!) l’aposta dels meus pares per portar-me setmanalment a L’ARC, durant sis anys consecutius. Tan de bo tingués un “L’ARC” a prop per dur-hi els meus! De moment, per anar passant, mirem de fer de casa nostra un L’ARC en petit, una mica cada dia.

Moltíssimes gràcies Esther, descansa en pau.

Ja fa mesos que estem treballant en una nova guia de la flora i fauna marina de tota la Mediterrània amb l’Enric Ballesteros, un veritable savi del mar, un monstre de la biologia marina, doctor al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC) i, quan té estones lliures, explorador del National Geographic als mars més remots del món. En Kike és l’autor dels textos i de la tria d’espècies de la guia, i qui té el criteri científic i supervisa els meus dibuixos amb ull entusiasta però sempre exigent. Entre expedició i expedició -ara tot just torna de l’Índic-, fem unes “jam sessions” de composició i supervisió de làmines , junt amb en Jenar Fèlix, de Brau, editor de la guia. Ahir en vam fer una.

Un veritable somni d’infantesa i joventut: una guia manejable i profusament il·lustrada que permeti identificar el gruix de les bestioles que es poden veure en remull a la Mediterrània. Com ens hauria agradat tenir-la en aquells campaments de descoberta del mar que fèiem en una cala remota de l’encara no-Parc Natural de Cap de Creus amb l’amic Pepe Esteban i tants d’altres!

Us avanço aquí algun dels nous dibuixos fets expressament per aquesta futura petita-gran guia:

Poder il·lustrar una obra així, sota la direcció d’un fora de sèrie com en Kike, és un dream come true. Una feinada –més de 400 dibuixos nous!-, però un goig, també. Si tot va bé, la tindrem a primers de 2015, publicada per Brau en català i cinc llengües més.

Seguim!