Ocells rapinyaires de Catalunya: miniguia desplegable

Per Toni Llobet el . Categoria: Llibres diversos

toni_llobet_rapinyaires_miniguia_oryx_portada
Tots els nostres ocells rapinyaires, a mà. Això és el que hem aconseguit amb la nova miniguia de camp desplegable, editada conjuntament amb Oryx. Amb textos i supervisió de l’ornitòleg José Luis Copete, disseny de Lluc Julià, i els meus dibuixos. Amb aquesta guia de rapinyaires, creiem, ja es pot sortir al camp a gaudir d’aquests fabulosos ocells, sense deixar-ne cap per identificar!

Un nou títol de la sèrie de miniguies de natura, en format “acordió”, que vam començar amb els “125 ocells de Catalunya que cal conèixer”, en motiu del Delta Birding Festival 2015, i que ha aparegut aquesta tardor, juntament amb els “101 bolets de Catalunya que cal conèixer”, que es van distribuïr amb el diari d’Ara a primers de novembre. Ja en són tres, doncs, de moltíssimes més per venir!

El privilegi –i la responsabilitat- de ser co-editor, a banda d’autor de les il·lustracions i el concepte de la guia, és que hi puc posar tot allò que sempre hauria volgut que aparegués, en una bona guia de butxaca dels ocells rapinyaires. Treballant amb excel·lents naturalistes i ornitòlegs –el coeditor, Francesc Kirchner, d’Oryx, i l’autor, en José Luis Copete-, la confiança i la convergencia d’objectius és total. Així, hem inclòs, en un sol doble página, tots els rapinyaires diurns propis d’aquí, en vol i a la mateixa escala, mascles i femelles si s’escau, per tal de facilitar-ne la identificació a primer cop d’ull. També apareixen diferents fases de plomatge segons l’edat –cas del trencalòs, de les grans àguiles-, vistes des de sobre quan això ajuda la identificació –cas de l’àguila calçada, les arpelles, la imperial-, rareses com aquesta última i les àguiles del gènere Clanga; els polls dels rapinyaires nocturns –alguns dels quals fan de més bon trobar que els propis adults, sovint!-, i fins i tot les egagròpiles més característiques.

Una guia que esperem que sigui útil tant als que comencen amb l’afició d’observar ocells, com als ornitòlegs experimentats: uns i altres segur que hi trobaran algun detallet que els resoldrà la identificació al camp. Les guies es poden adquirir a la botiga Oryx de Barcelona, a llibreries, quioscs i botigues de Parcs Naturals d’arreu de Catalunya, o a través del web -encara a mig fer!- de les nostres miniguies de natura.

De la mar Mediterrània als Pirineus: nova guia, nous dibuixos!

Per Toni Llobet el . Categoria: Guies de flora i fauna d’espais naturals

Del fons del mar als cims més alts. Després de la bona acollida de la guia de flora i fauna de la mar Mediterrània que vam fer amb en Kike Ballesteros farà un parell d’anys, amb Brau Edicions –traduïda de moment a sis llengües-, ara toca enfilar-se al Pirineu!

Vet aquí alguns dels dibuixos més recents, d’entre les més de 800 espècies de plantes i animals –i bolets, líquens i molses- que apareixeran il·lustrades a la nova guia, que abastarà tota la serralada, de l’Atlàntic a la Mediterrània, del vessant nord humit als trencats contraforts del Prepirineu sud. En David Guixé, biòleg i naturalista multidimensional del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona, n’és l’autor dels textos, de la tria d’espècies i coordinador dels experts diversos que ens assessoren en cada àmbit, tant del vessant ibèric com del cantó francès, on la guia serà publicada per Biotope Éditions.

dav

La meva feina, com passa tot sovint (ai làs!), té més de pantalla que de camp. A la muntanya hi he hagut d’anar només per fotografiar paisatges per a les noves panoràmiques d’ambients que inclourà la guia. Però amb prop de 225 espècies noves a il·lustrar, sovint de varietats i subespècies particulars, pròpies del Pirineu, les hores de treball meticulós han superat la previsió inicial, com em passa sovint, cegada per l’entusiasme i l’optimisme d’un nou, petit gran projecte.

dav

La cotoliu que va volar a Suècia: quadre homenatge al gran ornitòleg Lars Svensson

Per Toni Llobet el . Categoria: Pintura

baucells_svensson_llobet_copete_painting

Aquest estiu vaig rebre un encàrrec d’aquells que són un repte que no es pot refusar. En termes clàssics, amb un punt de grandiloqüència –sincerament viscuda-, va ser “un veritable honor”. L’Institut Català d’Ornitologia, l’ICO, em proposava fer un quadre per al que és, potser, l’ornitòleg més eminent del continent europeu, el suec Lars Svensson, autor de les guies d’identificació de referència, tant per a anelladors com per als ocellaires en general. L’ICO havia decidit nomenar-lo soci honorari, i durant el Delta Birding Festival d’enguany se li entregaria oficialment el títol i un obsequi per l’ocasió: el quadre en qüestió. Aquí el teniu:

dav

Em deien de l’ICO que havien sabut que un dels ocells preferits de l’Svensson és la cotoliu, i que aquest podria ser el protagonista de l’obra. Un ocellet menut i marró de camps i rostolls, sense cap espectacularitat especial, d’un hàbitat sense superlatius, que nia a terra enmig de l’herba, de costums més aviat discrets… Repte sobre repte.

I alhora, feliç coincidència.

La cotoliu, d’uns anys ençà, ha estat un ocell amb el que he intimat força. El camp on hi tenim les burres, al mig del poble, una pastura pedregosa sense cap glamour, és casa seva durant tot l’any. A l’hivern, en grupets de mitja dotzena. I a la primavera, quan l’herba alta i ufanosa encara no ha passat per la dent del bestiar, una parella hi fa el niu, el qual, per cert, fa de molt mal localitzar! Els adults, per evitar que els predadors els el trobin, aterren a unes desenes de metres de distància del niu i després, discretament, s’hi acosten caminant entre l’herba, quasi invisibles. Cada temporada de cria, després d’unes quantes sessions d’espionatge observant les cotolius dissimulant, encerclo uns pocs metres quadrats al voltant del seu niu amb fil de pastor elèctric, i així aconsegueixo salvar les llocades del trepig accidental d’una burra. Petita gran satisfacció! Un any fins i tot vaig amagar una càmera Gopro dins un còdol de paper-maché: cada dia l’acostava uns pocs metres al niu, fins que, quan els polls ja van ser grans, vaig aconseguir gravar aquestes imatges:

De totes aquestes experiències n’han sortit, com us deia, una pila d’hores d’observació: amb les burres pasturant, la llum del primer sol dels matins de juny sobre les velles bales de palla i “l’skyline” del meu poble de fons, les cotolius amunt i avall per terra… tot plegat ho vaig recollir al quadre, en una síntesi del meu vincle amb aquest ocell. Intentant que, malgrat el nivell de detall, els elements protagonistes –una cotoliu amb una aranya al bec, esperant per entrar al niu, i una altra alimentant els polls-, no tinguessin un pes excessiu en la composició final. Per mi, la força d’aquest tros de paisatge català –les bales rodones hi ajuden molt, el perfil del campanar del poble, un parell de burros fins i tot…- s’havia d’imposar als ocells, de forma que l’observació de l’obra i la localització dels ocells fos, en certa mesura, un exercici de “birdwatching”.

  • dav

El quadre, finalment, se li va entregar al gran Lars Svensson durant l’acte d’homenatge, senzill però intens i molt sentit per tots els assistents, amb la carpa central del Delta Birding Festival plena de gom a gom de públic entusiasta –atret per l’homenatjat, no pas per l’obsequi! Entre grans figures de l’ornitologia catalana i mundial –en José Luis Copete, amic personal de Svensson, en Gabriel Gargallo, coordinador de l’ICO i el seu president, en Jordi Baucells i, és clar, el propi Svensson-, per mi va ser un moment molt especial, “humbling”, que diuen en anglès.

M’arriben notícies que el quadre ja té el seu lloc: un trosset d’ornitologia i paisatge nostres a l’estudi de Lars Svensson, a Suècia… A mi, aquestes petites coses, em segueixen emocionant. Gràcies a tothom que ho ha fet possible: als membres de l’ICO, i un any més, als organitzadors del Delta Birding Festival -Ricard Losarcos, Miquel Rafa, Abel Julien i Francesc Kirchner, especialment-, per haver inventat aquest fabulós espai de trobada anual dels enamorats dels ocells d’aquest nostre tros de món. I moltíssimes gràcies, és clar, a Lars Svensson, del que tantíssim hem après tots els ornitòlegs europeus que conservem des de fa molts anys la seva guia com l’obra d’identificació de capçalera.

 

2.500 signatures, 2.500 agraïments!

Per Toni Llobet el . Categoria: Handbook of the Mammals of the World

Hi ha unes dues mil cinc-centes espècies de rosegadors, al món.

I casualment, són la causa d’haver hagut de fer dues mil cinc-centes signatures.

A 10 segons cadascuna –agafa la làmina, signa-la, endreça-la al piló corresponent…-, són 25.000 segons. Set hores i escaig signant làmines, una jornada laboral sencera. Ufff! Solució? Aprofitar qualsevol forat de temps disponible per signar-ne uns centenars: al pati de casa mentre els nens juguen, en un aguait tot esperant els ocells, en una estona a la fresca havent dinat…

I per què, tot això?

Quan l’equip de Lynx Edicions es va trobar davant el repte ingent –i inviable- d’incloure les més de 2.500 espècies de rosegadors del món en un sol volum del Handbook of the Mammals of the World, no va quedar altra alternativa que dedicar dos volums de l’enciclopèdia a aquest grandíssim grup. Que inclou, per cert, molt més que rates: animals tan atractius com els porcs espins, els capibares, els esquirols, les marmotes, els lirons, els hamsters, els talpons i, és clar, rates i ratolins.

Abans de fer-ho, però, es va consultar el “nucli dur” dels compradors del HMW: els subscriptors. Mitjançant una enquesta, se’ls va demanar si estaven dacord en la idea, i si comprarien els dos volums, és clar. Per incentivar una mica la participació, se’ns va acudir, una mica a la lleugera, que podríem regalar una làmina del HMW, amb dibuixos meus, amb tots els linxs del món –éssent Lynx l’editorial, bona tria-, signada per l’ocasió. La resposta va ser aclaparadora: van respondre més de dos mil cinc cents subscriptors, i la victòria del “sí” (a dedicar dos volums als rosegadors) va ser inequívoca: un 93% dels enquestats hi va votar a favor.

Així que, culminat el sisè volum del Handbook, el primer dedicat als rosegadors, ha tocat signar les làmines corresponents. Un repte curiós, que mai ens vam plantejar que pogués suposar un dia sencer de feina. L’he viscut a estones, esmicolat en moments. Amb la petita satisfacció –permeteu-m’ho- de saber que cadascuna aniria a parar a casa d’algun personatge desconegut, en algun racó de món insospitat, a les mans de tots i cadascun dels entusiastes subscriptors del Handbook of the Mammals of the World, prou bojos pel món animal com per fer possible aquest projecte tan gran, el gruix de la meva feina des de fa quasi una dècada, i per alguns anys, encara. A tots ells, des d’aquí, moltes gràcies!

Panoràmiques de fauna i flora subaquàtica del baix Ebre – Projecte Life MIGRATO-EBRE

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

Hi ha un món extraordinari desconegut per molts dels naturalistes que conec, i per gairebé tot el gran públic: els ambients subaquàtics fluvials, i els de l’Ebre en particular. Gràcies a un encàrrec del Museu de les terres de l’Ebre d’Amposta, per al projecte Life MigratoEbre, he tingut l’ocasió de cabussar-m’hi, en el nostre gran riu, en tres trams ben diferents: al seu pas per Amposta, ja entrant a la desembocadura; sota l’assut de Xerta (on ja havia fet una expedició familiar-professional l’any passat), i aigües avall de l’embassament de Flix.

L’objectiu: fer tres panoràmiques força ambicioses, de 200x120cm, per a una exposició sobre la biodiversitat de l’Ebre, en el marc del projecte Life. Combinant, com sempre faig, un collage amb les meves fotografies de fons, i les il·lustracions de fauna i flora integrades al paisatge. Des de silurs fins a libèl·lules, macròfits i arbres, de tot una mica, vida emergida i submergida.

El treball de camp –de riu, en aquest cas-, ha estat de lluny la part més divertida i emocionant del procés. Amb la bona amiga i intrèpida acompanyant d’expedicions d’aquesta mena, Marta Gibert, hem estat dia i escaig fent incursions amb kayak els diferents trams, cabussant-m’hi jo per fer les fotos dins i fora l’aigua. Ha estat, senzillament, una meravella. Fent nit, per cert, a la pensió-alberg de la vella estació de Benifallet: el millor lloc on allotjar-se si mai us moveu per les terres de l’Ebre: agradable, original, tranquil i amb molt bona gent!

Al tram més baix de l’Ebre que vam explorar, sota el pont penjant d’Amposta, la terbolesa de l’aigua, previsible, feia impressió. Quan et cabussaves un parell o tres de metres t’endinsaves en un brou verdós, quasi opac, per trobar un fons de fang fi i tiges de milfulles, amb aparicions fantasmagòriques de llisses i carpes de bona mida. Sota l’assut de Xerta, on ja hi havia estat l’estiu anterior, a la profusió de peixos entre les llarguíssimes tiges de potamogetons arrossegats pel corrent (llisses, mirallets, bagres…), s’hi afegien estols de gambetes i un silur de metre i mig mig enterrat al sediment que em va fer un esglai proporcional a la seva mida. El tram de Flix va ser, de lluny, la sorpresa més grata: l’aigua poc fonda, amb força corrent i cristal·lina, amagava, entre les tiges dansants de les plantes subaquàtiques i el fons de grava, anguiles de pam i de metre (fins a quinze en vaig veure, en menys d’una hora!), carpes inmenses, madrilles, gobis i profusió de bavoses de riu.

L’Ebre: una meravella submergida que no coneixem prou, més enllà -o més amunt- de l’arxiconegut Delta. El podreu conèixer a l’exposició itinerant que il·lustren aquests plafons, que començarà a Amposta i viatjarà per diferents localitats de la zona. Proveu d’anar-hi!