Panoràmiques de fauna i flora subaquàtica del baix Ebre – Projecte Life MIGRATO-EBRE

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

Hi ha un món extraordinari desconegut per molts dels naturalistes que conec, i per gairebé tot el gran públic: els ambients subaquàtics fluvials, i els de l’Ebre en particular. Gràcies a un encàrrec del Museu de les terres de l’Ebre d’Amposta, per al projecte Life MigratoEbre, he tingut l’ocasió de cabussar-m’hi, en el nostre gran riu, en tres trams ben diferents: al seu pas per Amposta, ja entrant a la desembocadura; sota l’assut de Xerta (on ja havia fet una expedició familiar-professional l’any passat), i aigües avall de l’embassament de Flix.

L’objectiu: fer tres panoràmiques força ambicioses, de 200x120cm, per a una exposició sobre la biodiversitat de l’Ebre, en el marc del projecte Life. Combinant, com sempre faig, un collage amb les meves fotografies de fons, i les il·lustracions de fauna i flora integrades al paisatge. Des de silurs fins a libèl·lules, macròfits i arbres, de tot una mica, vida emergida i submergida.

El treball de camp –de riu, en aquest cas-, ha estat de lluny la part més divertida i emocionant del procés. Amb la bona amiga i intrèpida acompanyant d’expedicions d’aquesta mena, Marta Gibert, hem estat dia i escaig fent incursions amb kayak els diferents trams, cabussant-m’hi jo per fer les fotos dins i fora l’aigua. Ha estat, senzillament, una meravella. Fent nit, per cert, a la pensió-alberg de la vella estació de Benifallet: el millor lloc on allotjar-se si mai us moveu per les terres de l’Ebre: agradable, original, tranquil i amb molt bona gent!

Al tram més baix de l’Ebre que vam explorar, sota el pont penjant d’Amposta, la terbolesa de l’aigua, previsible, feia impressió. Quan et cabussaves un parell o tres de metres t’endinsaves en un brou verdós, quasi opac, per trobar un fons de fang fi i tiges de milfulles, amb aparicions fantasmagòriques de llisses i carpes de bona mida. Sota l’assut de Xerta, on ja hi havia estat l’estiu anterior, a la profusió de peixos entre les llarguíssimes tiges de potamogetons arrossegats pel corrent (llisses, mirallets, bagres…), s’hi afegien estols de gambetes i un silur de metre i mig mig enterrat al sediment que em va fer un esglai proporcional a la seva mida. El tram de Flix va ser, de lluny, la sorpresa més grata: l’aigua poc fonda, amb força corrent i cristal·lina, amagava, entre les tiges dansants de les plantes subaquàtiques i el fons de grava, anguiles de pam i de metre (fins a quinze en vaig veure, en menys d’una hora!), carpes inmenses, madrilles, gobis i profusió de bavoses de riu.

L’Ebre: una meravella submergida que no coneixem prou, més enllà -o més amunt- de l’arxiconegut Delta. El podreu conèixer a l’exposició itinerant que il·lustren aquests plafons, que començarà a Amposta i viatjarà per diferents localitats de la zona. Proveu d’anar-hi!

Jungles en minitatura: prats de dall i boscos madurs del Montseny

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

Toni_Llobet_prat_dall_MontsenyToni_Llobet_fusta_morta_MontsenyLa primavera passada vaig tenir la sort de fer una fantàstica micro-expedició matinal per una microjungla a menys d’una hora de casa. Vaig visitar uns prats de dall a la falda del Montseny, amb un guia excepcional, en Narcís Vicens, un dels nostres naturalistes més erudits (“knowledgeable”, en diuen en anglès, un terme que m’encanta i té mala traducció: “del que se’n pot aprendre”, seria). Ell es farà el desmenjat o el sorprès si mai s’assabenta que l’he descrit d’aquesta manera (és més de camp que de blog, i potser no em llegeixi), però és així i ho sap tothom del “mundillu”.

  • NV_prat_dall1
  • NV_prat_dall3
  • NV_prat_dall4
  • NV_prat_dall6
  • NV_prat_dall5
  • NV_prat_dall2
L’objectiu de la sortida era recollir la informació de camp i els materials gràfics per fer uns cartells explicatius de la fabulosa biodiversitat de dos ambients a priori poc glamourosos: els prats de dall (o de sega), i els rodals amb fusta morta dels boscos del Montseny. En un parell d’hores passejant i fotografiant arran d’herba amb en Narcís vaig sentir que descobria una jungla fabulosa. El repte era convertir-ho en imatge, i aquí la teniu.

Reproduïr un ambient natural, fusionant fotografies i il·lustracions pròpies, amb les espècies de fauna i flora més representatives, és un repte sempre agraït. D’entrada, perquè m’obliga a deixar per unes hores l’estudi, sortir al camp i submergir-me en aquell paisatge, impregnar-me’n, imaginar-me’l, visualitzar-lo al cap, explicat en una sola imatge sintètica. I llavors toca recollir in situ totes les parts que la composen: primeríssim plans, detalls, textures, fons, llums, ombres, plans generals… totes les fotos possibles per fer-ne un collage representatiu, alhora explicatiu i estètic.

Tot seguit ve la feina de composició de les imatges, que és un repte, és pur il·lusionisme i engany visual, fonent diverses imatges per aconseguir el panorama desitjat, amb racons on tots i cadascun dels animals i plantes a representar tinguin un lloc propi, on encaixin, tant a nivell estètic com “ecosistèmic”.

En el cas del prat de dall, aconseguir que destaquessin les diferents flors i gramínees enmig del caos de tiges d’herba era el repte principal, així com encabir-hi insectes minúsculs i ocells comparativament enormes. Un veritable microcosmos, com el de la peli.

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_general

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_1

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_2

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_3

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_4

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_5

  • Toni_Llobet_prat_dall_Montseny_6

Al panorama de la fusta morta, calia jugar amb primeríssims plans, perspectives i –no hi havia alternativa-, zooms de detall, per il·lustrar des de molses i invertebrats (organismes de menys d’un cm en alguns casos) fins a d’altres tan grossos com una vella soca d’avet.

  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_general
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_1
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_2
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_3
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_4
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_5
  • Toni_Llobet_mature_forest_Montseny_6

Ara els plafons ja estan maquetats, i a punt per instal·lar in situ, al Parc Natural del Montseny. Esperem que sobrevisquin a graffiteros i bàrbars diversos, i que despertin la curiositat dels visitants vers la grandíssima diversitat biològica d’aquesta ambients.

Un triple repte: panoràmiques d’ambients aquàtics d’alta muntanya – projecte Life Limno-Pirineus

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

Sortir al camp – o pujar a la muntanya, endinsar-se al bosc, cabussar-se a un llac -, impregnar-se’n, aprendre dels que més en saben… és la part que més m’agrada de la meva feina, quan faig panoràmiques d’ambients amb base fotogràfica. Les sortides a fer fotos són sempre un repte, perquè cal capturar moltíssimes imatges per poder composar un collage alhora complex i creïble.

En aquest cas, el repte va ser múltiple. D’entrada, pujar fins als estanys d’alta muntanya de Colomers, al cor del parc nacional d’Aigüestortes amb la motxilla carregada de material fotogràfic i també el neoprè ben gruixut, ulleres, tub, ploms… per poder-nos-hi cabussar -amb tots els permisos pertinents!-. El meu guia, el director del Projecte Life Limno-Pirineus, l’ecòleg Marc Ventura, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes – CSIC, no només és un expert limnòleg, sino un grandíssim muntanyista, una mica inconscient que no tots estem tan en forma com ell… Malgrat tot, vaig aconseguir arribar a dalt, dissimulant les esbufegades d’esgotament mentre intentava seguir-lo.

Un cop dins l’aigua –fresqueta- de l’estany, a més de 2.000 metres d’alçada, la dificultat principal era trobar i mantenir la flotabilitat justa per no aixecar el sediment del fons del llac, i poder fotografiar els paisatges submergits i els emergits, amb plantes i animals singulars, molts d’ells a flor d’aigua.

Un tercer repte va ser fotografiar amb prou detall, i després reproduïr de forma prou entenedora, dos ambients molt específics i peculiars: les molleres i les fonts carbonatades, amb una flora menuda i de vegades poc aparent, i unes condicions d’humitat i relleu molt específiques, amb diversos “microambients” que calia reproduïr amb precisió. En aquest cas, a banda d’en Marc, l’eminent botànica Empar Carrillo ens va acompanyar, tant a les fonts carbonatades del Pla de Beret com a les molleres de la vall de Molleres, a la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, respectivament.

De tot plegat n’han sortit quatre grans panoràmiques d’aquests fràgils i valuosos ambients pirinencs lligats a l’aigua (estanys, rius, molleres i fonts carbonatades), per a ús en plafons expositius, fulletons, materials pedagògics i a la web del projecte Life Limno-Pirineus (per cert, una web molt recomanable!). Un goig poder aportar la meva feina en una iniciativa així, que ja està tenint un impacte positiu innegable en aquests fràgils ecosistemes de muntanya, i que deixarà un pòsit de coneixement i sensibilitat en les poblacions locals, per tal de perpetuar aquesta conservació en el temps. Enhorabona a l’equip que ho fa possible!

Secans lleidatans plens de vida

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

tonillobet_wildlifeart_secans_occ_general

Dues panoràmiques dels secans de les terres de Ponent de Catalunya. A diferència del que faig sempre (vegeu “Natura al seu ambient”), en aquest cas les fotografies de base no són meves.

tonillobet_wildlifeart_secans_general

El superfotògraf de natura Jordi Bas, colega jovial i sempre knowledgeable d’anteriors aventures editorials i professionals, em va proposar de fer unes panoràmiques per un centre d’interpretació dels secans lleidatans. Per l’època de l’any, era impossible fer les fotos expressament per al projecte. Així que vam aprofitar fotos diverses de l’arxiu d’en Jordi: fetes a llocs, moments de l’any i amb llums molt diferents, sense pensar en absolut en aquest ús posterior.

 

  • tonillobet_wildlifeart_secans_occ_general

  • tonillobet_wildlifeart_secans_occ_detall1

  • tonillobet_wildlifeart_secans_occ_detall3

  • tonillobet_wildlifeart_secans_occ_detall2

  • tonillobet_wildlifeart_secans_occ_detall4

  • tonillobet_wildlifeart_secans_general

  • tonillobet_wildlifeart_secans_detall1

  • tonillobet_wildlifeart_secans_detall4

  • tonillobet_wildlifeart_secans_detall2

  • tonillobet_wildlifeart_secans_detall3

Amb molta dedicació i molt de maquillatge, al final van sortir dues panoràmiques que, si no saps la de trucs -i hores- que hi ha per amotllar més d’una dotzena de fotos distants en l’espai i en el temps, gairebé diries que és tot un únic paratge. La profusió de fauna, il·lustrada i integrada a la imatge, evidentment mai no es podria observar simultàniament en un mateix indret, però fa justícia a la riquesa biològica que acullen els secans, un dels ambients més bells i sens dubte els més amenaçats del país.

Ambients del Parc Natural dels Ports

Per Toni Llobet el . Categoria: En el seu ambient

Ports de Beseit © Toni Llobet

 

Acabo d’enllestir cinc plafons sobre ambients naturals dels Ports que guarniran l’aula de natura de Prat de Comte. Me’ls va encarregar el Parc Natural fa uns pocs mesos. I són un clar exemple de fins a quin punt les panoràmiques d’ambients mereixen un tracte especial segon l’ús al qual van dirigides.

Inicialment, jo havia il·lustrat els ambients naturals dels Ports per a la guia corresponent a aquest Parc, dins la meva col·lecció de guies de flora i fauna. La mida de la panoràmica al llibre era de 11x17cm (molt petita), cosa que obligava a forçar les mides i posar els animals molt grossos (proporcionalment), perquè es poguessin veure a la guia.

Les panoràmiques que he redibuixat ara pel Parc, de 40x60cm, tindran tota una altra “lectura” –més estil “poster”-, i permeten posar els elements proporcionalment més petits, integrats dins el paisatge però igualment visibles. Això implica refer la panoràmica considerablement, recuperant les capes del document original, treballant-les una a una i refent o afegint els elements que s’escaiguin.

Aquí teniu els exemples per comparar: el primer amb les dues imatges a escala, proporcionades a la seva mida original, el segon amb les dues panoràmiques exposades a mida igual, cosa que permet veure les diferències en els elements d’una i altra.

Ports © Toni Llobet

Les dues panoràmiques a escala: a l’esquerra, la que apareixia a la guia, a la dreta, el nou pòster de 40×60 cm.

 

Ports © Toni Llobet

Les dues panoràmiques anteriors, representades a la mateixa mida; noteu com la de l’esquerra té menys elements, i apareixen més grans.