Hi ha unes dues mil cinc-centes espècies de rosegadors, al món.

I casualment, són la causa d’haver hagut de fer dues mil cinc-centes signatures.

A 10 segons cadascuna –agafa la làmina, signa-la, endreça-la al piló corresponent…-, són 25.000 segons. Set hores i escaig signant làmines, una jornada laboral sencera. Ufff! Solució? Aprofitar qualsevol forat de temps disponible per signar-ne uns centenars: al pati de casa mentre els nens juguen, en un aguait tot esperant els ocells, en una estona a la fresca havent dinat…

I per què, tot això?

Quan l’equip de Lynx Edicions es va trobar davant el repte ingent –i inviable- d’incloure les més de 2.500 espècies de rosegadors del món en un sol volum del Handbook of the Mammals of the World, no va quedar altra alternativa que dedicar dos volums de l’enciclopèdia a aquest grandíssim grup. Que inclou, per cert, molt més que rates: animals tan atractius com els porcs espins, els capibares, els esquirols, les marmotes, els lirons, els hamsters, els talpons i, és clar, rates i ratolins.

Abans de fer-ho, però, es va consultar el “nucli dur” dels compradors del HMW: els subscriptors. Mitjançant una enquesta, se’ls va demanar si estaven dacord en la idea, i si comprarien els dos volums, és clar. Per incentivar una mica la participació, se’ns va acudir, una mica a la lleugera, que podríem regalar una làmina del HMW, amb dibuixos meus, amb tots els linxs del món –éssent Lynx l’editorial, bona tria-, signada per l’ocasió. La resposta va ser aclaparadora: van respondre més de dos mil cinc cents subscriptors, i la victòria del “sí” (a dedicar dos volums als rosegadors) va ser inequívoca: un 93% dels enquestats hi va votar a favor.

Així que, culminat el sisè volum del Handbook, el primer dedicat als rosegadors, ha tocat signar les làmines corresponents. Un repte curiós, que mai ens vam plantejar que pogués suposar un dia sencer de feina. L’he viscut a estones, esmicolat en moments. Amb la petita satisfacció –permeteu-m’ho- de saber que cadascuna aniria a parar a casa d’algun personatge desconegut, en algun racó de món insospitat, a les mans de tots i cadascun dels entusiastes subscriptors del Handbook of the Mammals of the World, prou bojos pel món animal com per fer possible aquest projecte tan gran, el gruix de la meva feina des de fa quasi una dècada, i per alguns anys, encara. A tots ells, des d’aquí, moltes gràcies!

Aquestes setmanes estem tancant amb l’equip de Lynx la maquetació definitiva de les làmines del volum quart del Handbook of the Mammals of the World (Lynx Edicions), que tracta els mamífers marins -pinnípedes i cetacis, bàsicament. Amb la qual cosa he apartat per un temps els dibuixos nous pel HMW5, dedicat als marsupials.

És una feina, aquesta de “tancar” làmines, que vol moltíssima precisió i meticulositat, perquè no passi per alt cap petita errada d’escala, coloració, detalls. El suport de l’Albert Martínez-Vilalta, editor de Lynx, en aquest sentit, és fonamental perquè les làmines del HMW, a part de boniques, siguin també del tot precises. “Vols dir que l’aleta dorsal de la femella del Inia geoffrensis no hauria de ser lleugerament més alta i ampla?” seria el contingut estàndard d’un dels correus de l’Albert comentant les meves làmines preliminars.

Part de la dificultat d’aquest volum per a mi ha estat el fet d’haver de fer d’il·lustrador forense. Amb el volum 2 del HMW, dedicat als ungulats, ja vaig haver de treballar, entre d’altre material de referència, en base a centenars de fotos d’animals morts per caçadors de trofeus (els típics ricatxos primermundistes retratats al costat d’un bellíssim trofeu acabat d’executar…).

Ara, amb els cetacis, de vegades ha tocat dibuixar els animals en base a fotografies de cadàvers varats a la platja, en ocasions en avançat estat de descomposició, o trossejats en una llotja “del peix” japonesa… En d’altres ocasions, el principal material de referència han estat tan sols cranis.

Sort –o llàstima- que aquestes espècies tan rares són encara molt desconegudes per tothom –qui sap si per sempre més-. Segurament hi haurà pocs lectors del HMW -sempre tan exigents!- que gosin criticar-les amb la vehemència amb la que molta gent es permet opinar sobre llops, zebres i goril·les… Afortunadament, fins ara, els comentaris han estat positius!

Ja he il·lustrat gairebé la meitat de les espècies del proper volum del Handbook of the Mammals of the World, dedicat als marsupials… i encara no he fet cap cangur!

Els marsupials són un grup molt heterodoxe, que va molt més enllà dels clàssics cangurs que a tots ens vénen al cap de seguida quan pensem en aquest grup, o del mític koala.

Bona part dels marsupials, de fet, no viuen a Austràlia, sino a Amèrica, i tant a un lloc com a l’atre semblen haver-se adaptat a fer tots els papers de l’auca (tots els nínxols de l’ecosistema, parlant amb propietat), disponibles per a un mamífer de mida petita-mitjana. Dibuixant marsupials he tingut la sensació d’estar fent mussaranyes, ratolins, musteles, esquirols, talps, civetes, micos o lirons.

Aquí teniu alguns exemples:

…de la Mediterrània, i del proper volum del Handbook of the Mammals of the World. És un cadell de vell marí o foca mediterrània (Monachus monachus), un dels animals que més m’ha fascinat des de sempre.

Ja estic fent les darreres il·lustracions de mamífers marins pel proper volum d’aquesta enciclopèdia. I entre aquestes, s’han acumulat els cadells dels pinnípides (foques i lleons marins). N’hi ha amb aspecte d’adorable foqueta blanca de peluix –les foques àrtiques, bàsicament-, d’altres sense més misteri –cas dels elefants marins-, i finalment el súmmum de l’adorabilitat, el cadell de pèl fi, lluent i negre, amb panxa blanca i mirada colpidora, de l’amenaçadíssima foca mediterrània.

Alguns cadells de pinnípedes, il·lustrats pel Handbook of the Mammals of the World (volum IV).

Fa ara deu anys, amb vells amics naturalistes, les vam estar buscant amb caiac, per les illes del mar Egeu, a Grècia. Vet aquí l’apunt de camp que vaig fer, un matí des de dalt d’un penya-segat, de l’única que vam veure, a la costa de l’illa de Kimolos. Una de les últimes foques…

Un vell marí neda arran de superfície entre les illes de Kimolos i Milos, Grècia, 2003