Etiquetes per Oli Salvatge: una feina amb bon regust de boca

És un privilegi poder fer una feina bonica, per a un projecte en el que creus, que sigui posada en valor per part d’un client sensible i, a més, agraït. És gairebé la quadratura del cercle. Una gran sort. Amb l’Oli Salvatge, l’oli de les reserves de fauna de l’associació Trenca, de Lleida, aquest és el cas.

Fa uns pocs anys vaig produïr –i en algun cas, adaptar- il·lustracions de fauna típica d’olivars per a guarnir les etiquetes de l’oli Salvatge. Aquest oli d’oliveres arbequines centenàries procedeix d’olivars gestionats en règim de custòdia per l’associació conservacionista Trenca, que també col·labora en la gestió del centre de fauna de Vallcalent, a Lleida, i de diversos projectes de conservació de fauna amenaçada de Ponent.

Els olivars, del municipi de Bovera, són menats més enllà i tot dels criteris d’agricultura ecològica: no només sense herbicides, sino a més pasturats amb ases, amb l’arquitectura associada de pedra seca restaurada i cuidada fins al darrer detall, amb profusió de refugis per a fauna salvatge de tota mena. Un petit tros de paradís.

La tria dels animals a il·lustrar la vam fer amb l’ànima del projecte, l’amic Damià Sànchez, de l’associació Trenca,  mirant d’escollir espècies alhora representatives, estètiques, diverses… que a més encaixessin en el format vertical de l’etiqueta i de l’ampolla que havien de guarnir. En el seu moment els vaig cedir, com a petit acte de militància, a canvi d’alguna ampolla d’oli, però la cosa no va quedar allí.

Des d’aleshores, cada any –i en fa uns quants-, quan tot just comença l’hivern, ens arriba a casa una caixa plena de fantàstics recipients: ampolles esveltes de mig i de quart litre, en elegants capses de col·leccionista; llaunes de petit i gran format;  garrafes… totes plenes d’aquest or líquid, dens, verd, aromàtic, que és l’oli verge d’oliva arbequina. Per fora, les meves petites il·lustracions acaben de guarnir els contenidors, en el que és un dels usos més plens de contingut i més agraïts que mai hagin tingut els meus dibuixos.

Gràcies Trenca i gràcies Damià per fer-me’n part!