Dues panoràmiques dels secans de les terres de Ponent de Catalunya. A diferència del que faig sempre (vegeu “Natura al seu ambient”), en aquest cas les fotografies de base no són meves.

El superfotògraf de natura Jordi Bas, colega jovial i sempre knowledgeable d’anteriors aventures editorials i professionals, em va proposar de fer unes panoràmiques per un centre d’interpretació dels secans lleidatans. Per l’època de l’any, era impossible fer les fotos expressament per al projecte. Així que vam aprofitar fotos diverses de l’arxiu d’en Jordi: fetes a llocs, moments de l’any i amb llums molt diferents, sense pensar en absolut en aquest ús posterior.

Amb molta dedicació i molt de maquillatge, al final van sortir dues panoràmiques que, si no saps la de trucs -i hores- que hi ha per amotllar més d’una dotzena de fotos distants en l’espai i en el temps, gairebé diries que és tot un únic paratge. La profusió de fauna, il·lustrada i integrada a la imatge, evidentment mai no es podria observar simultàniament en un mateix indret, però fa justícia a la riquesa biològica que acullen els secans, un dels ambients més bells i sens dubte els més amenaçats del país.