Tots els nostres ocells rapinyaires, a mà. Això és el que hem aconseguit amb la nova miniguia de camp desplegable, editada conjuntament amb Oryx. Amb textos i supervisió de l’ornitòleg José Luis Copete, disseny de Lluc Julià, i els meus dibuixos. Amb aquesta guia de rapinyaires, creiem, ja es pot sortir al camp a gaudir d’aquests fabulosos ocells, sense deixar-ne cap per identificar!

Un nou títol de la sèrie de miniguies de natura, en format “acordió”, que vam començar amb els “125 ocells de Catalunya que cal conèixer”, en motiu del Delta Birding Festival 2015, i que ha aparegut aquesta tardor, juntament amb els “101 bolets de Catalunya que cal conèixer”, que es van distribuïr amb el diari d’Ara a primers de novembre. Ja en són tres, doncs, de moltíssimes més per venir!

El privilegi –i la responsabilitat- de ser co-editor, a banda d’autor de les il·lustracions i el concepte de la guia, és que hi puc posar tot allò que sempre hauria volgut que aparegués, en una bona guia de butxaca dels ocells rapinyaires. Treballant amb excel·lents naturalistes i ornitòlegs –el coeditor, Francesc Kirchner, d’Oryx, i l’autor, en José Luis Copete-, la confiança i la convergencia d’objectius és total. Així, hem inclòs, en un sol doble página, tots els rapinyaires diurns propis d’aquí, en vol i a la mateixa escala, mascles i femelles si s’escau, per tal de facilitar-ne la identificació a primer cop d’ull. També apareixen diferents fases de plomatge segons l’edat –cas del trencalòs, de les grans àguiles-, vistes des de sobre quan això ajuda la identificació –cas de l’àguila calçada, les arpelles, la imperial-, rareses com aquesta última i les àguiles del gènere Clanga; els polls dels rapinyaires nocturns –alguns dels quals fan de més bon trobar que els propis adults, sovint!-, i fins i tot les egagròpiles més característiques.

Una guia que esperem que sigui útil tant als que comencen amb l’afició d’observar ocells, com als ornitòlegs experimentats: uns i altres segur que hi trobaran algun detallet que els resoldrà la identificació al camp. Les guies es poden adquirir a la botiga Oryx de Barcelona, a llibreries, quioscs i botigues de Parcs Naturals d’arreu de Catalunya, o a través del web -encara a mig fer!- de les nostres miniguies de natura.

Aquests són alguns dels dibuixos que he fet pel llibre Guide des CÉPAGES et TERROIRS, de Charles Frankel, editat per Delachaux & Niestlé i aparegut aquest estiu.

Hi ha algun dibuix de raïms, però el gruix són bàsicament seccions geològiques de diversos indrets o “terroirs” de vins francesos singulars. Fer-los no ha estat fàcil: he utilitzat de referència una barreja de cartografia, croquis originals diversos de l’autor, seccions bidimensionals i força Google Earth.

Aquesta temàtica no és la meva especialitat, però l’exercici ha estat interessant. La solució gràfica utilitzada per simbolitzar els diferents substrats geològics (franges, puntets, “totxanes”…) m’havia cridat l’atenció des de sempre, en els tractats de geologia, i ara que l’he implementada jo mateix, no he pogut evitar trobar-la estranya, però alhora pràctica per distingir tipus de roca diversos.

Les diferències d’escala entre els diferents paisatges representats ha estat una dificultat afegida –hi ha terroirs d’unes quantes hectàrees i d’altres de diversos kilòmetres quadrats-. No obstant això, crec que el resultat és força entenedor.

La meva amiga Anna, del Celler Espelt, enòloga amb criteri, diu que fan patxoca i ja pensa en fer algunes panoràmiques/seccions geològiques de les seves vinyes empordaneses, de Rabós fins a Roses. Ja beurem!

L’amic Conor Jameson, naturalista, conservacionista i ecriptor britànic, autor de Silent Spring Revisited (Bloomsbury, 2012), està ultimant un llibre prometedor sobre l’astor. Una visió personal, a través de les seves vivències, lectures i observacions d’aquest rapinyaire forestal tan amagadís i esquiu, quasi fantasmagòric.

Sabedor que en Conor estava escrivint el llibre, des de fa alguns anys, cada cop que tinc alguna experiència amb un astor, li escric un correu i li explico. La veritat és que he acumulat vivències força originals amb aquest ocell. Començant per una observació excepcional que vaig fer fa uns anys des d’un globus aerostàtic –l’únic cop que hi he pujat!-, sobrevolant a poca alçada una pineda prop de Fornells de la Selva, al sud de Girona: un astor perseguint un picot verd per sobre les capçades del bosc, vist del cel estant! D’altres han estat més mundanes, com el dia que un se’ns va menjar una gallina al pati de casa, i n’hi ha hagut també de sorprenents, com la gravació que vaig fer –amb una trailcam– d’un astor amb un xoriguer a les urpes, al campanar del poble!

El cas és que després de no sé quants correus fent-li dentetes a en Conor amb les meves astorades, ara tindré el goig de posar un granet de sorra a la seva obra. L’editorial Bloomsbury m’ha encarregat els dibuixos que encapçalaran els capítols, tot un honor!

Són dibuixos amb traç de llapis, en blanc i negre, i els he fet mirant de ser tan fidel com he pogut al contingut d’aquell capítol i als requeriments d’en Conor. A banda d’astors i el seu hàbitat, he hagut de dibuixar coses aparentment tan desvinculades del tema com una moneda o una tomba… però m’he divertit molt. Caldrà llegir el llibre!