És curiós, però dibuixar excrements d’animals és més interessant del que sembla.
La fauna, tota -ens hi incloc-, mai va de ventre de la mateixa manera. El repte principal, aquí, és trobar la “caca paradigmàtica” de cada animal. I no és el mateix una dieta astringent que un bon tiberi de figues, i això es reflexa en la gran varietat de formes, colors i textures, per exemple, que poden tenir els excrements dels petits carnívors de per aquí (genetes i fagines -dits també gorjablancs-, per exemple), que també mengen gran quantitat de fruits de bosc. Tampoc s’assemblen massa les femtes fresques i les velles, exposades al sol durant dies…
I un cop decidits per un “model”, cal dibuixar la textura: granelluda, lluent, avellutada, trencadissa…
El resultat: una petita eina per a naturalistes, perquè puguin disposar d’un material de referència fiable per poder identificar els rastres dels nostres mamífers salvatges.