Aquestes setmanes estem tancant amb l’equip de Lynx la maquetació definitiva de les làmines del volum quart del Handbook of the Mammals of the World (Lynx Edicions), que tracta els mamífers marins -pinnípedes i cetacis, bàsicament. Amb la qual cosa he apartat per un temps els dibuixos nous pel HMW5, dedicat als marsupials.

És una feina, aquesta de “tancar” làmines, que vol moltíssima precisió i meticulositat, perquè no passi per alt cap petita errada d’escala, coloració, detalls. El suport de l’Albert Martínez-Vilalta, editor de Lynx, en aquest sentit, és fonamental perquè les làmines del HMW, a part de boniques, siguin també del tot precises. “Vols dir que l’aleta dorsal de la femella del Inia geoffrensis no hauria de ser lleugerament més alta i ampla?” seria el contingut estàndard d’un dels correus de l’Albert comentant les meves làmines preliminars.

Part de la dificultat d’aquest volum per a mi ha estat el fet d’haver de fer d’il·lustrador forense. Amb el volum 2 del HMW, dedicat als ungulats, ja vaig haver de treballar, entre d’altre material de referència, en base a centenars de fotos d’animals morts per caçadors de trofeus (els típics ricatxos primermundistes retratats al costat d’un bellíssim trofeu acabat d’executar…).

Ara, amb els cetacis, de vegades ha tocat dibuixar els animals en base a fotografies de cadàvers varats a la platja, en ocasions en avançat estat de descomposició, o trossejats en una llotja “del peix” japonesa… En d’altres ocasions, el principal material de referència han estat tan sols cranis.

Sort –o llàstima- que aquestes espècies tan rares són encara molt desconegudes per tothom –qui sap si per sempre més-. Segurament hi haurà pocs lectors del HMW -sempre tan exigents!- que gosin criticar-les amb la vehemència amb la que molta gent es permet opinar sobre llops, zebres i goril·les… Afortunadament, fins ara, els comentaris han estat positius!

Ja som, per fi, a la recta finalíssima de l’EmpordàNA’T.

Un projecte faraònic –si més no per mi, que faig d’home orquestra en aquesta aventura: idea original, continguts, concepte, imatges i textos. Treballant en tàndem, per sort, amb l’Èric Milet, exquisit en el disseny gràfic i d’espai, el branding, el naming i sobretot l’organizing…

El timing… aquest és el que més costa de controlar!

Sort també d’alguna grata descoberta en el camí, com l’incombustible Guille Góngora, el tramoista que ens ha fet tot el muntatge de l’espai expositiu. O l’Abdón Jordà, resolent maquetacions, en Mike Lockwood amb precises traduccions a l’anglès, o les col·laboracions voluntàries, com a fotògrafs i figurants, de familiars i amics. I la bona sintonia amb la gent dels Parcs, tot s’ha de dir!

Ara els plafons ja s’estan imprimint –a Roger, a Figueres, on s’han pres el megaprojecte amb tot el carinyo que mereix-, i en breu es podrà visitar l’espai, a l’Ecomuseu-Farinera in Castelló d’Empúries.

EmpordàNA’T serà –és a punt de ser- un espai expositiu permanent on fer un tast dels paisatges protegits de l’Empordà, descobrir-ne el patrimoni natural i cultural, els productes del territori i les activitats de lleure. Quatre parcs naturals en un espai únic!

Tot plegat, en una llarga panoràmica de quasi 70 metres que recorre i connecta els paisatges dels quatre parcs naturals empordanesos. Fruit de més de 40 dies de camp fent la feina fotogràfica i no sé –ni vull saber- quants dies (setmanes i mesos) més de feina de projecció, concepció, disseny, redacció de textos, reunions, retocs fotogràfics, il·lustració i pintura.

Una projecte engegat amb empenta per l’Anna Colomer, en el seu moment tècnica d’ús públic al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i ara al capdavant d’una nova aventura, una fonda a Castelló, Casa Clarà, com les de sempre, però gestionada amb la sensibilitat que s’espera del sector turístic al segle XXI.