Aquests primers dies de juny he tingut el goig de fer un sensacional “safari” naturalista pels espais naturals de dos dels països menys salvatges d’Europa: Bèlgica i Holanda. Treballant en un nou projecte, amb el guiatge impagable i incansable de dos belgues –flamencs-: Bart Muys, professor d’ecologia de la Universitat de Lueven, i el botànic Hans Baeté.

Amb en Bart Muys estem preparant una nova sèrie de guies de flora i fauna d’espais naturals del Benelux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), amb l’editorial holandesa de referència en història natural, KNNV, i la valuosíssima feina d’en Hans Baeté, com a naturalista i autor dels textos. L’impulsor de tot plegat és el propi Bart, que fa un parell d’anys em va proposar “exportar” a la seva terra el model de guies compactes de biodiversitat a escala local que hem fet amb Brau a Catalunya des del 2008.

Part del procés d’elaboració del contingut de les guies és el treball de camp, fotografiar els seus ambients naturals més representatius, l’ús públic que se’n fa i recórrer l’espai amb “ulls de visitant”, per seleccionar les espècies que han d’aparèixer a la guia de forma prioritària. I això hem fet aquests dies a Bèlgica i Holanda: des dels turons calcaris de la vall del Viroin a Valònia, plens d’orquídies i ocells d’espais oberts, fins al pòlder d’ Oostvaardersplassen, pasturat per ramats de cérvols i cavalls semi-salvatges, passant per fagedes i rouredes espectaculars del bosc de Zonien, al sud de Brussel·les, els aiguamolls litorals de Zwin i les dunes interiors, landes i pinedes de Veluwe.

Ara toca posar-se a treballar en els dibuixos… De moment, però, us convido a passejar-vos per una petita selecció de les fotos fetes aquells cinc dies, i redescobrir la bellesa i la diversitat d’un tros d’Europa on no tot són planes amb cols i tulipes. Gaudiu-ne!

És un privilegi poder fer una feina bonica, per a un projecte en el que creus, que sigui posada en valor per part d’un client sensible i, a més, agraït. És gairebé la quadratura del cercle. Una gran sort. Amb l’Oli Salvatge, l’oli de les reserves de fauna de l’associació Trenca, de Lleida, aquest és el cas.

Fa uns pocs anys vaig produïr –i en algun cas, adaptar- il·lustracions de fauna típica d’olivars per a guarnir les etiquetes de l’oli Salvatge. Aquest oli d’oliveres arbequines centenàries procedeix d’olivars gestionats en règim de custòdia per l’associació conservacionista Trenca, que també col·labora en la gestió del centre de fauna de Vallcalent, a Lleida, i de diversos projectes de conservació de fauna amenaçada de Ponent.

Els olivars, del municipi de Bovera, són menats més enllà i tot dels criteris d’agricultura ecològica: no només sense herbicides, sino a més pasturats amb ases, amb l’arquitectura associada de pedra seca restaurada i cuidada fins al darrer detall, amb profusió de refugis per a fauna salvatge de tota mena. Un petit tros de paradís.

La tria dels animals a il·lustrar la vam fer amb l’ànima del projecte, l’amic Damià Sànchez, de l’associació Trenca,  mirant d’escollir espècies alhora representatives, estètiques, diverses… que a més encaixessin en el format vertical de l’etiqueta i de l’ampolla que havien de guarnir. En el seu moment els vaig cedir, com a petit acte de militància, a canvi d’alguna ampolla d’oli, però la cosa no va quedar allí.

Des d’aleshores, cada any –i en fa uns quants-, quan tot just comença l’hivern, ens arriba a casa una caixa plena de fantàstics recipients: ampolles esveltes de mig i de quart litre, en elegants capses de col·leccionista; llaunes de petit i gran format;  garrafes… totes plenes d’aquest or líquid, dens, verd, aromàtic, que és l’oli verge d’oliva arbequina. Per fora, les meves petites il·lustracions acaben de guarnir els contenidors, en el que és un dels usos més plens de contingut i més agraïts que mai hagin tingut els meus dibuixos.

Gràcies Trenca i gràcies Damià per fer-me’n part!

És curiós, però dibuixar excrements d’animals és més interessant del que sembla.
La fauna, tota -ens hi incloc-, mai va de ventre de la mateixa manera. El repte principal, aquí, és trobar la “caca paradigmàtica” de cada animal. I no és el mateix una dieta astringent que un bon tiberi de figues, i això es reflexa en la gran varietat de formes, colors i textures, per exemple, que poden tenir els excrements dels petits carnívors de per aquí (genetes i fagines -dits també gorjablancs-, per exemple), que també mengen gran quantitat de fruits de bosc. Tampoc s’assemblen massa les femtes fresques i les velles, exposades al sol durant dies…
I un cop decidits per un “model”, cal dibuixar la textura: granelluda, lluent, avellutada, trencadissa…
El resultat: una petita eina per a naturalistes, perquè puguin disposar d’un material de referència fiable per poder identificar els rastres dels nostres mamífers salvatges.

Vet aquí un dels fruits més gratificants de la meva feina, ho confesso. Tan o més, fins i tot, que il·lustrar cap gran obra magna d’abast mundial, densa, científicament acurada, rigorosa, cara, prestigiosa…

Un petit –bé, no tant, desplegat fa gairebé un metre!- fulletó (de 8 “pales” en total), amb els 125 ocells de Catalunya “que cal conèixer”. Un producte de butxaca, lleuger, visual, econòmic, amè, a l’abast de tothom. Friso per veure nens i no tan nens iniciant-se al món dels ocells -i d’aquí, al coneixement de la natura en general- gràcies a aquesta petita-gran eina. Aquí en teniu algunes pàgines:

Feia anys que l’havíem concebut, amb el disseny sempre precís i elegant del dissenyador i amic Lluc Julià. I no ha estat fins ara que ha pogut veure la llum, quan el també amic Francesc Kirchner, d’ORYX, “la botiga de l’amant de la natura”, s’ha decidit a editar-lo. La nostra miniguia forma part d’un kit d’iniciació a l’ornitologia (guia+prismàtics+llibreta de camp+sarró) produït per Oryx, en motiu del segon Delta Birding Festival i del llençament del programa “Tocats de l’ala”, de TV3, dedicat a l’ornitologia. També es pot comprar separadament, per només 5 euros.

Tots plegats confiem que la cosa tingui molt recorregut, i que poguem començar a produïr desenes de guies… ja en tenim una bona colla a mig fer, amb autors experts per fer la tria d’espècies i els textos. Us imagineu quin goig, tenir a mà els bolets, ortòpters, orquídies, papallones, caragols, nudibranquis, rèptils o hortalisses del país? Nosaltres sí!

Hi ha vegades (poques) en què tinc la sort de poder compartir la meva feina de camp amb la família. En aquest cas, la cosa l’hem dut a l’extrem.

L’encàrrec consistia a fer un panorama en base fotogràfica amb els ambients subaquàtics del tram baix de l’Ebre, amb les quatre espècies de peixos migradors –molt amenaçats tots ells, si no ja extingits!- objecte del projecte Life MigratoEbre.

El lloc escollit, aigües avall de l’assut de Xerta, té aigües tranquil·les i transparents, vegetació subaquàtica ufanosa, bon accés i, el més important, el propi assut, que havia d’aparèixer com a “teló de fons” del pòster, com a exemple d’obstacle fluvial, en aquest cas superable gràcies a l’escala de peixos.

I allà vam anar, en família, més que mai. La central hidroelèctrica que hi ha a l’assut la va dissenyar i en va dirigir la construcció el meu enyorat pare, farà 15 anys… els records ens acompanyaven. Amb la Valentina i els nens vam llogar dues canoes a la bona gent d’Aiguadins (un servei impecable), i mentre ma mare (que també ens va acompanyar!) s’esperava a la riba, nosaltres vam remuntar el riu fins a sota l’assut. Tela, el corrent! Sobretot per a nosaltres, que estem acostumats al nostre humil Fluvià. Un cop ben bé sota l’assut, ens vam posar tots a l’aigua amb ulleres i tub, i ens vam creure dins l’Amazones per uns minuts, en una mena de selva submergida. Quanta exhuberància! Entre mates de Potamogeton i Myriphyllum de més de dos metres que dansaven al ritme del corrent, apareixien grupets de bagres, llisses enormes i carpes descomunals… De les quatre espècies migradores que havien de sortir al pòster, malauradament, ni rastre.

Després va venir la feina d’estudi i d’ordinador, classificar tres centenars de fotos aquàtiques i emergides, crear un panorama “ideal”, i dibuixar els peixos amb la perspectiva i la llum adequats per encaixar a l’ambient. Aquí teniu el resultat, amb uns detalls de les quatre espècies il·lustrades: