Hi ha un món extraordinari desconegut per molts dels naturalistes que conec, i per gairebé tot el gran públic: els ambients subaquàtics fluvials, i els de l’Ebre en particular. Gràcies a un encàrrec del Museu de les terres de l’Ebre d’Amposta, per al projecte Life MigratoEbre, he tingut l’ocasió de cabussar-m’hi, en el nostre gran riu, en tres trams ben diferents: al seu pas per Amposta, ja entrant a la desembocadura; sota l’assut de Xerta (on ja havia fet una expedició familiar-professional l’any passat), i aigües avall de l’embassament de Flix.

L’objectiu: fer tres panoràmiques força ambicioses, de 200x120cm, per a una exposició sobre la biodiversitat de l’Ebre, en el marc del projecte Life. Combinant, com sempre faig, un collage amb les meves fotografies de fons, i les il·lustracions de fauna i flora integrades al paisatge. Des de silurs fins a libèl·lules, macròfits i arbres, de tot una mica, vida emergida i submergida.

El treball de camp –de riu, en aquest cas-, ha estat de lluny la part més divertida i emocionant del procés. Amb la bona amiga i intrèpida acompanyant d’expedicions d’aquesta mena, Marta Gibert, hem estat dia i escaig fent incursions amb kayak els diferents trams, cabussant-m’hi jo per fer les fotos dins i fora l’aigua. Ha estat, senzillament, una meravella. Fent nit, per cert, a la pensió-alberg de la vella estació de Benifallet: el millor lloc on allotjar-se si mai us moveu per les terres de l’Ebre: agradable, original, tranquil i amb molt bona gent!

Al tram més baix de l’Ebre que vam explorar, sota el pont penjant d’Amposta, la terbolesa de l’aigua, previsible, feia impressió. Quan et cabussaves un parell o tres de metres t’endinsaves en un brou verdós, quasi opac, per trobar un fons de fang fi i tiges de milfulles, amb aparicions fantasmagòriques de llisses i carpes de bona mida. Sota l’assut de Xerta, on ja hi havia estat l’estiu anterior, a la profusió de peixos entre les llarguíssimes tiges de potamogetons arrossegats pel corrent (llisses, mirallets, bagres…), s’hi afegien estols de gambetes i un silur de metre i mig mig enterrat al sediment que em va fer un esglai proporcional a la seva mida. El tram de Flix va ser, de lluny, la sorpresa més grata: l’aigua poc fonda, amb força corrent i cristal·lina, amagava, entre les tiges dansants de les plantes subaquàtiques i el fons de grava, anguiles de pam i de metre (fins a quinze en vaig veure, en menys d’una hora!), carpes inmenses, madrilles, gobis i profusió de bavoses de riu.

L’Ebre: una meravella submergida que no coneixem prou, més enllà -o més amunt- de l’arxiconegut Delta. El podreu conèixer a l’exposició itinerant que il·lustren aquests plafons, que començarà a Amposta i viatjarà per diferents localitats de la zona. Proveu d’anar-hi!

Aquests primers dies de juny he tingut el goig de fer un sensacional “safari” naturalista pels espais naturals de dos dels països menys salvatges d’Europa: Bèlgica i Holanda. Treballant en un nou projecte, amb el guiatge impagable i incansable de dos belgues –flamencs-: Bart Muys, professor d’ecologia de la Universitat de Lueven, i el botànic Hans Baeté.

Amb en Bart Muys estem preparant una nova sèrie de guies de flora i fauna d’espais naturals del Benelux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), amb l’editorial holandesa de referència en història natural, KNNV, i la valuosíssima feina d’en Hans Baeté, com a naturalista i autor dels textos. L’impulsor de tot plegat és el propi Bart, que fa un parell d’anys em va proposar “exportar” a la seva terra el model de guies compactes de biodiversitat a escala local que hem fet amb Brau a Catalunya des del 2008.

Part del procés d’elaboració del contingut de les guies és el treball de camp, fotografiar els seus ambients naturals més representatius, l’ús públic que se’n fa i recórrer l’espai amb “ulls de visitant”, per seleccionar les espècies que han d’aparèixer a la guia de forma prioritària. I això hem fet aquests dies a Bèlgica i Holanda: des dels turons calcaris de la vall del Viroin a Valònia, plens d’orquídies i ocells d’espais oberts, fins al pòlder d’ Oostvaardersplassen, pasturat per ramats de cérvols i cavalls semi-salvatges, passant per fagedes i rouredes espectaculars del bosc de Zonien, al sud de Brussel·les, els aiguamolls litorals de Zwin i les dunes interiors, landes i pinedes de Veluwe.

Ara toca posar-se a treballar en els dibuixos… De moment, però, us convido a passejar-vos per una petita selecció de les fotos fetes aquells cinc dies, i redescobrir la bellesa i la diversitat d’un tros d’Europa on no tot són planes amb cols i tulipes. Gaudiu-ne!